|
|
Un vot, un seient
Presentació
Penses que el vot de cada ciutadà ha de valer el mateix? Et sents plenament representat sempre per un dels dos grans partits, PP i PSOE?
T'estimes més que hi hagi tan sols 2 partits per escollir o que n'hi hagi més? Veus millor que els partits que es presenten a les eleccions siguin semblants o que siguin diferents?
Creus que a cada partit hauria de costar-li el mateix nombre de vots obtenir cada seient al Parlament? Et sembla bé que si votes a un partit el teu vot valgui 7 seients menys que el d'hom que ha votat a un altre partit?
Continguts (mapa web)
Presentació
Què és "Un vot, un seient"? Materials A aquestes pàgines faré una anàlisi crítica de la llei electoral espanyola, arran dels resultats de les recents eleccions del 9 de Març (del 2008).
La nostra llei electoral actual regeix des de l'any 1985 i és hereva en la seva essència de la llei anterior, que es va fer l'any 1977, quan començà la transició de la dictadura franquista cap a la democràcia parlamentària amb la que funcionem avui.
Per què em proposo fer una anàlisi crítica d'aquesta llei? Perquè en l'actualitat provoca que els vots dels ciutadans s'assignin als partits de forma distorsionada, amb desproporció i per tant, d'una manera injusta.
Allò que resultava pràctic i adients l'any 1977, amb un país que travessava un moment crític i difícil (i que, tot sigui dit, es va saber recórrer amb força habilitat pels responsables del moment), avui, al 2008, amb aquest sistema sòlidament estabilitzat resulta negatiu i desigual.
Al començament de la nostra democràcia es considerà interessant que la llei electoral afavorís als partits majoritaris en el repartiment de vots. Era un moment d'inestabilitat, amb constants atemptats mortals comesos per grups tant d'ETA com de la ultradreta i el risc d'un cop d'estat estava encara present. A més a més, per afegir-ne més tensió, la situació socioeconòmica era molt feble per diverses causes històriques i polítiques. Així que es pensà que seria útil que els partits grans acumulessin més poder de govern que el que estrictament aquells mateixos vots els atorgaven. Es va fer un disseny molt fi en el que a cada circumscripció electoral se li assignava un nombre fix de parlamentaris.Avui, amb aquells objectius puntuals ja superats plenament, seguim amb aquella llei confeccionada per a la lògica de la transició democràtica. Els problemes d'estabilitat han quedat reduïts a la seva mínima expressió. I potser ja no tingui sentit que els partits grans rebin més seients parlamentaris dels que els atorguen els vots.
Aquestes són algunes de les reflexions que faré en aquest espai.
Actualitzat el Divendres, 16 de Gener del 2.009
Aquesta pàgina ha estat optimitzada per a una resolució de 800x600 píxels.
La primera versió d'aquest web va ser desenvolupada el Març del 2008.
Tot el material, llevat quan s'especifiqui el contrari, està sota una llicència de Creative Commons.
Les imatges que s'han fet servir pertanyen als seus respectius creadors.
